Encara em dic Queralt

6 de febrer
Sóc.
Sé el que vindrà després. Ho sé perquè cada nen que ha nascut des que naixen nens ho ha anat escrivint al llibre de la vida.

10 de març
Necessito molta energia.
Tot passa molt de pressa, cada segon canvia i oblido el que era fa un moment.
Noto l’escalfor.
Hi ha amor. En algun lloc amagat darrere de l’esgotament de la mare.

23 març
Suau. D’un negre vermellós.
Em moc.
Tremolo. Això és nou.
Sóc un secret que tortura a tots els que em saben perquè volen cantar al món que ja sóc.
Però encara no saben qui sóc.

16 d’abril
Tot és tou i suau.
Sento pressió al meu voltant.
M’agrada giravoltar.
I giravoltar.
Em veuen i riuen, perquè no paro de giravoltar.
Ho sé tot.
Però ells no ho saben.

Mort perinatal

17 d’abril
Em tornen a mirar.
Giravolto.
Em poso les mans davant de la cara.
Em veuen i parlen fluixet, la incertesa els puny una mica menys que ahir.
Ara hauran d’esperar.

23 d’abril
La mare m’explica.
Sento tota la seva alegria, sento que sap que tot anirà bé, que sigui com sigui, ens en sortirem.

27 d’abril
La mare sospira. Li han dit que estic bé. I que sóc una nena.
Moc els braços i giravolto.
Em dic Queralt. Diuen que em dic Queralt.

30 d’abril
M’escolten el cor. Batega.
Hi ha amor. Hi ha esperança. Hi ha felicitat.

4 de maig
No sé què ha passat. El temps s’ha aturat. Ja no em moc. Ja no giravolto.
La mare vomita. Dorm. Descansa.

7 de maig
La mare parla de mi. Diu que em dic Queralt i que naixeré a l’octubre.
Es compra un vestit per quan la panxa sigui més gran. Encara no sap que la panxa ja no creixerà més. Encara no sap que el meu viatge es va acabar fa tres dies.
Tot és tou i suau.
M’agradaria giravoltar, però ja no ho faig.
M’agradaria posar-me les mans davant de la cara, però ja no m’obeeixen.
Hi sóc i no hi sóc alhora.
Em dic Queralt. Encara em dic Queralt, tot i que el meu cor no bategui.

22 de maig
Segueixo sense moure’m.
Quant temps pot mantenir-se el temps aturat?

25 de maig
M’escolten i no em senten.
Em tornen a escoltar i no em senten.
Em miren i veuen que no em moc.
Hi sóc. Però el meu cor no batega i el meu cos no es mou.
Però hi sóc. I no vull sortir.
Em dic Queralt. Encara em dic Queralt.
I em ploren.

26 de maig
Tot es mou, com si piquessin cops des de fora.
Tot el que m’envolta m’empeny cap a fora.
Tot el que conec em rebutja.
Surto.
M’enlairo. Amunt, amunt, i miro avall i veig la mare estirada amb les cames obertes, i un metge que embolica el que acaba de sortir.
Que sóc jo.
S’emporten el manyoc. S’emporten el que he estat.
Què faig?
No sé on anar.
Segueixo el manyoc o em quedo amb la mare?

27 de maig
La mare no pensa en mi.
Recull, ordena, organitza.
Què faig? On vaig? Marxo?
Hi ha veus que xiuxiuegen el meu nom.
Però jo em vull quedar amb la mare.
Encara que ella faci com que aquí no ha passat res.

28 de maig
La mare li explica al Lluc que ja no sóc a la seva panxa.
Vaig sortir-ne. Era massa petita. No em vaig poder quedar. Ara sóc en un estel.
El Lluc pregunta si em podrà venir a veure. Volant. La mare diu que no podem volar. El pare sí que en sap. No, el pare no en sap. El Timmy sí que en sap. No, el Timmy és una ovella que no sap volar. El mussol sí que en sap. Sí, el mussol sap volar, però no tan amunt com per arribar als estels.
No li han explicat que, a vegades, el temps s’atura. I ja està.

29 de maig
La mare no pot dormir.
Em busca.
Mira les meves ecografies.
Troba un dibuix que va fer el Lluc i que va dir que era jo. És una taca blava. Hi ha una data: el 4 de maig.
La mare s’adorm.
Somia un anell amb el meu nom.
Es lleva de matinada i dibuixa l’anell que ha somniat.

2 de juny
La mare esbossa una nena sobre un estel, que li pica l’ullet a la lluna.
Més avall, a terra, hi ha una mare, un pare i un nen.

4 de juny
La mare fa una capsa i hi posa coses.
Les meves ecografies.
Un CD de Blaumut.
Una pedra que és d’un blanc ben blanc per un costat i d’un negre ben negre per l’altre.
Una còpia de la taca blava que va dibuixar el Lluc.
Una còpia de la nena al cel que va dibuixar la mare.

16 de juny
Arriba un paquet per la mare.
Dos anells amb el meu nom.
Se’n posa un i sospira.
L’altre el fica a la capsa de les coses.
A estones jo també m’hi fico.

27 de juny
Som a Holanda.
La mare m’explica i em plora.
Li regalen unes sabatetes de feltre per mi, fetes després de saber que no naixeré mai.
Em dic Queralt. Encara em dic Queralt.
I les veus de nens segueixen xiuxiuejant el meu nom, però jo em quedo amb la mare.

30 de juny
El Lluc toca la panxa de la mare i pregunta on és la Queralt.
A la mare se li trenca la veu mentre explica una altra vegada que sóc en un estel.
Però no és veritat. Sóc al seu costat.

21 de juliol
La panxa torna a ser com era abans. Plana, buida, llisa.
Hi ha un dibuix d’una taca blava que sóc jo.
Hi ha un anell amb el meu nom.
Hi ha unes sabatetes de feltre.
Hi ha un dibuix que som tota la família, però jo sóc al cel.
Encara em dic Queralt.
Hi ha tristor.
Hi ha records.

22 de juliol
I la mare comença a escriure.
Ara podria marxar.

26 d’octubre
Avui em tocava néixer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *