![]() |
laia fàbregas | ||
Barcelona, novembre de 2010 Estimats amics, El personatge es diu Willemien i era una dona holandesa que als anys seixanta es va casar amb un emigrant extremeny. Ell treballava a la Philips i ella era dissenyadora tèxtil. A part de la feina, a la Willemien li agradava molt pintar. Va exposar unes quantes vegades a Eindhoven i posseïa un afany artístic incansable, fins que els seus tres fills li van ocupar tot el temps. Als anys vuitanta la família es va traslladar a viure a Figueres. Allà, la Willemien va començar a provar altres formes d'expressar-se, més enllà de la pintura. Un dels projectes que va pensar llavors no el va portar mai a terme: Va escriure una carta que volia enviar a tots els seus amics i coneguts, on els demanava un favor peculiar. La va escriure, però no la va enviar mai. Moltes gràcies,
Estimats amics, Des de fa unes setmanes em ronda una idea pel cap que intenta fer-se lloc entre pensaments quotidians. Pensa en una pila inacabable de cartes sense obrir. Aquesta és la meva idea. Pensa-hi... Què escriuries en una carta que no es podrà obrir? Hi posaries un full en blanc? Hi escriuries els teus secrets més íntims? Enviaries un sobre buit? Hi posaries una foto, un bitllet de 5 florins o un retall de diari? Tu decideixes. El que et puc assegurar és que ningú obrirà el sobre, les teves paraules romandran tancades, ningú les llegirà. Totes les cartes que rebi formaran part d'un projecte artístic.
|
![]() |
||